Repassant fotos velles i belles, em vaig trobar aquesta i em va venir tot aquesta reflexió que vull compartir amb vosaltres. No vull crear conflicte, però si debat. Un debat intern. A vegades hi ha coses que les tenim tant interioritzada com a “normals”, que no les qüestionem.

 

Ella porta la samarreta d’ell i ell la d’ella.

Ell es pinta la línia negra als ulls i ella no es maquilla.

A ella no li agraden els xals i ell els porta amb molt d’estil.

Ell es depila i ella no.

I van als lavabos públics i es miren… es pregunten… Tu portes faldilles ? o pantalons ? ?

I ella ho té clar, ha d’entrar a ?.

Per què? Qui diu quant de femení i quant de masculí tenim cada un? Qui ens diu si som nena o nen? Hem de ser un dels dos? Sé que les etiquetes ajuden els nostres caps quadriculats a sentir estructura, però el nostre cap de quadrat n’és poc. Per què no podem anar a la botiga a comprar “roba”? Per què hem de decidir si anem a comprar al departament de noia o al departament de noi?

Perquè hem de triar a quina porta de lavabo entrem?

Qui ens diu quant de yin i quant de yang tenim cada un dins nostre? 

Cadascú és únic i irrepetible amb una energia pròpia; ni més, ni menys, única.